El políedre estratègic
Josep Aguilà, Director General d´IOR Consulting SA

De la mateixa manera que mirar un monument arquitectònic com la Sagrada Família o El Escorial significa reparar en les seves múltiples facetes i no tindria sentit focalitzar la mirada en un sol aspecte de les façanes, portes, torres o naus, tampoc no es pot adoptar necessàriament una visió panoràmica. El mateix succeeix amb l'Estratègia Empresarial, i més en els temps de canvi actual.

En primer lloc, un hexàedre pot ser com a mínim un model vàlid. La primera cara podria estar dedicada al popular DAFO: Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats de l'Organització. Sense oblidar un important cinquè aspecte d'aquest enfocament: les preferències personals dels directius de l'empresa o unitat de negoci.
La segona cara del políedre evocaria l'anàlisi sectorial: rivalitat d'empreses existents, amenaça de nous entrants, poder negociador dels clients, amenaça de productes o serveis substitutius i poder negociador dels subministradors. Això sense oblidar el concepte diferenciació entès com a una singularitat substantiva, percebuda pel client, el qual està disposat a pagar per ella.
La tercera cara de la figura podria ser l'intent estratègic, sustentat en una afortunada visió del futur i en la ferma voluntat d'anar més enllà dels límits formalment establerts, és a dir, de fer un esforç addicional extraordinari per col·locar l'empresa en una posició privilegiada. Un altre aspecte d'aquesta perspectiva són les competències essencials, o sigui, aquelles que permeten traslladar percepcions i experiències d'una unitat de negoci a una altra, reduint inversions i riscos, incrementar les oportunitats de transferir l'aprenentatge i les millors pràctiques d'un lloc a un altre de l'empresa i assenyalar els límits de l'"outsourcing". La quarta cara del políedre seria la globalització. Internacionalitzar-se o no és una de les decisions estratègiques més crítiques de tota empresa, però aquesta decisió s'ha de fonamentar en la base d'un avantatge competitiu sostenible en els mercats escollits i en la tinença dels recursos bàsics que asseguren la viabilitat de l'elecció.
La cinquena faceta és l'estratègia digital. En el nou univers creat per la irrupció de les noves tecnologies de la informació i comunicacions i, sobretot, pel seu vaixell almirall Internet, és important observar que en totes les fases d'una venda -això és crucial perquè estem immergits en una economia de mercat- des que el comprador localitza al venedor, passant per la selecció de productes, la negociació, la formalització de la transacció, el pagament, el lliurament i l'atenció postvenda, absolutament totes les fases estan o estaran basades o recolzades a Internet. La sisena cara de l'hexàedre de mínim pressupost és la interrelació de les persones amb l'estratègia, des de la seva difusió a la seva millora passant per la seva interiorització. Atès que el capital humà és l'actiu més definitori de la competitivitat d'una empresa i que en el nostre temps els valors han substituït les regles, la soci-estratègia és la faceta fonamental d'aquest edifici multifacètic en què s'ha convertit l'estratègia de les empreses en els albors del segle XXI.