Josep Aguilà,
Director General d´IOR Consulting SA
De la mateixa manera que mirar un monument arquitectònic com la Sagrada
Família o El Escorial significa reparar en les seves múltiples facetes i no
tindria sentit focalitzar la mirada en un sol aspecte de les façanes,
portes, torres o naus, tampoc no es pot adoptar necessàriament una visió
panoràmica. El mateix succeeix amb l'Estratègia Empresarial, i més en els
temps de canvi actual.
En primer lloc, un hexàedre pot ser com a mínim un model vàlid. La primera
cara podria estar dedicada al popular DAFO: Debilitats, Amenaces, Fortaleses
i Oportunitats de l'Organització. Sense oblidar un important cinquè aspecte
d'aquest enfocament: les preferències personals dels directius de l'empresa
o unitat de negoci.
La segona cara del políedre evocaria l'anàlisi sectorial: rivalitat
d'empreses existents, amenaça de nous entrants, poder negociador dels
clients, amenaça de productes o serveis substitutius i poder negociador dels
subministradors. Això sense oblidar el concepte diferenciació entès com a
una singularitat substantiva, percebuda pel client, el qual està disposat a
pagar per ella.
La tercera cara de la figura podria ser l'intent estratègic, sustentat en
una afortunada visió del futur i en la ferma voluntat d'anar més enllà dels
límits formalment establerts, és a dir, de fer un esforç addicional
extraordinari per col·locar l'empresa en una posició privilegiada. Un altre
aspecte d'aquesta perspectiva són les competències essencials, o sigui,
aquelles que permeten traslladar percepcions i experiències d'una unitat de
negoci a una altra, reduint inversions i riscos, incrementar les
oportunitats de transferir l'aprenentatge i les millors pràctiques d'un
lloc a un altre de l'empresa i assenyalar els límits de l'"outsourcing".
La quarta cara del políedre seria la globalització. Internacionalitzar-se o
no és una de les decisions estratègiques més crítiques de tota empresa, però
aquesta decisió s'ha de fonamentar en la base d'un avantatge competitiu
sostenible en els mercats escollits i en la tinença dels recursos bàsics
que asseguren la viabilitat de l'elecció.
La cinquena faceta és l'estratègia digital. En el nou univers creat per la
irrupció de les noves tecnologies de la informació i comunicacions i,
sobretot, pel seu vaixell almirall Internet, és important observar que en
totes les fases d'una venda -això és crucial perquè estem immergits en una
economia de mercat- des que el comprador localitza al venedor, passant per
la selecció de productes, la negociació, la formalització de la transacció,
el pagament, el lliurament i l'atenció postvenda, absolutament totes les
fases estan o estaran basades o recolzades a Internet.
La sisena cara de l'hexàedre de mínim pressupost és la interrelació de les
persones amb l'estratègia, des de la seva difusió a la seva millora passant
per la seva interiorització. Atès que el capital humà és l'actiu més
definitori de la competitivitat d'una empresa i que en el nostre temps els
valors han substituït les regles, la soci-estratègia és la faceta fonamental
d'aquest edifici multifacètic en què s'ha convertit l'estratègia de les
empreses en els albors del segle XXI.